atmosfera primitiva

Si partim de la proposta d’Oparin amb les aportacions posteriors d’Urey, Miller i altres, hom ha de suposar l’existència d’una atmosfera primitiva fortament reductora que, sota la influència de diverses fonts energètiques (calor, llum UV, descàrregues elèctriques), hauria donat lloc a la síntesi dels components bàsics cel·lulars: els maons químics necessaris per a la síntesi de proteïnes (aminoàcids), dels àcids nucleics (nucleòtids formats al seu torn per una base nitrogenada púrica o pirimidínica i una pentosa fosforilada) i altres, com els components de les membranes (molècules amfifíliques tipus fosfolípids).

A poc a poc, però, van anar apareixent arguments prou convincents com per dubtar de l’existència d’una atmosfera primitiva al nostre planeta com la que va simular Miller al seu experiment.

Ara fa uns tres mil milions d’anys els organismes fotosintètics van canviar l’atmosfera primitiva de la Terra -llavors dominada per CO₂ i N₂, com ho són encara els nostres planetes veïns Venus i Mart- en assimilar CO₂ per al seu metabolisme i alliberar O₂.